"Hem de crear aliances que ens permetin que el món del treball sigui més inclusiu"

Pere Navarro, delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ens acosta a la missió d'aquesta institució, responsable de gestionar el principal polígon industrial de Catalunya i d'Espanya. Amb ell parlem de logística, promoció econòmica, innovació i de com avançar cap a una societat més justa on totes les persones tinguin una oportunitat.

 

Cada dia moltes persones accedeixen a la Zona Franca per treballar i fer negoci, però no totes coneixen què és ni què fa el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Quina és la seva missió?

El Consorci és una institució desconeguda, però molt útil per al conjunt de la societat. Els seus orígens es remunten a fa més de 100 anys, en el context de la Primera Guerra Mundial, quan l'Ajuntament de Barcelona i les entitats empresarials i econòmiques de la ciutat es van mobilitzar per demanar-li al Govern de l'Estat la concessió d'un port franc que els permetés fer de Barcelona una ciutat més competitiva des del punt de vista del comerç internacional. Amb aquest objectiu, es va crear un consorci, que és l’actual Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Quan l'Estat va concedir la creació del port franc, va assignar al Consorci la gestió gratuïta dels àrids de la zona, del riu i del litoral. Gràcies a aquesta concessió, i al creixement espectacular de la ciutat de Barcelona en aquell moment, el Consorci va aconseguir els recursos necessaris per adquirir els terrenys actuals. En aquell moment, es va decidir que aquesta part de terrenys es convertirien en un espai d'activitat industrial, mentre que l'activitat més marítima es reservaria per a la zona portuària.

A la dècada dels 50, grans empreses com la SEAT o Motor Ibérica es van instal·lar aquí, i la Zona Franca es va convertir en un pulmó industrial, no només de Barcelona sinó també de Catalunya i del conjunt d'Espanya. Som una institució pública que gestiona un gran polígon industrial i ens encarreguem de tot allò relacionat amb el manteniment de la zona, la seva promoció econòmica, l'organització d'esdeveniments i la innovació econòmica i industrial: el nostre objectiu és que Barcelona continuï sent una capital mundial de la nova economia.

 

El Consorci acaba de presentar la primera incubadora d'Espanya dedicada a start-ups de l'àmbit de la logística 4.0. Quins projectes i iniciatives incubarà?

La logística és una activitat econòmica molt important, tant per a Catalunya, on representa el 14% del seu PIB, com per al conjunt d'Espanya, on suposa el 10% del PIB aproximadament. Igual que la resta d'activitats econòmiques, la logística està en constant transformació i es troba, cada vegada més, marcada per les novetats que sorgeixen des del punt de vista tecnològic: ja no es tracta només d'apilar caixes en una nau amb un carretó, sinó que ara se li apliquen els últims avenços en big data, en intel·ligència artificial, noves fórmules i modalitats de mobilitat... El sector de la logística ha d'evolucionar i aplicar totes aquestes noves tecnologies, però ho ha de fer sense aturar-se. La incubadora de logística 4.0, que hem impulsat juntament amb la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç espanyoles i els Fons Europeus FEDER, servirà justament per a això: per detectar noves empreses amb idees innovadores en el camp de la logística i ajudar-les a créixer i a desenvolupar-se perquè siguin solvents i competitives, comercialitzin els seus productes i generin nous llocs de treball. Igual que s'ha fet amb la incubadora de la impressora 3D, ara ho farem amb la logística 4.0.

 

Des del Consorci s'està treballant per promoure la presència de la dona en l'àmbit industrial i de la logística, on la seva presència encara és minoritària: s'ha creat el Consell de la Dona de la Zona Franca, s'ha impulsat la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW)...

Sí, si bé Espanya és un dels països amb una legislació més avançada en tema d'igualtat d'oportunitats, encara queda camí per recórrer en l'aplicació real d'aquestes lleis. En el sector de la logística, per exemple, la presència de dones suposa un 22% del total. Vam crear el Consell de la Dona de la Zona Franca per reivindicar els avenços que encara es necessiten, però també per posar en relleu quin era i és el paper de la dona en les empreses del nostre entorn. El Consorci, per exemple, és dirigit per una dona; pel que fa a la plantilla, comptem amb un 55% de dones, i en l'equip de direcció la presència de dones és d'aproximadament el 50% també. Fa uns anys això no era així, i a poc a poc ho hem anat canviant.

A més del Consell, també creem la Barcelona Women Acceleration Week (BWAW), un esdeveniment durant el qual es desenvolupen una sèrie de debats que busquen dinamitzar i accelerar la igualtat de gènere, en el seu sentit més ampli, en l'àmbit empresarial i econòmic. Hi ha grans professionals en el món econòmic que podrien desenvolupar funcions directives i en els Consells d'Administració, però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Això és el que volem reivindicar i promocionar des de la BWAW.

Així mateix, en el sector més concret de la logística, en aquesta última edició del SIL hem impulsat el Women in Logistics, esdeveniment que buscava donar visibilitat a la dona en la logística i reivindicar el seu paper.

 

Justament aquest 2023 el SIL, saló impulsat pel Consorci, ha celebrat la seva 25a edició. Com definiria l'evolució del SIL al llarg d'aquests 25 anys?

La primera edició del SIL no va ser una fira, sinó un simposi i, a poc a poc, es va convertir en una fira. El SIL ha anat evolucionant perquè la logística ha evolucionat també. Al llarg dels anys ha estat realment una fira de mostres del sector en la qual s'expressa un sentiment de solidaritat, companyonia i col·laboració entre totes les empreses dedicades a la logística, fins i tot entre les que són competència, que es dona en molt pocs sectors.

En l'actualitat el SIL ja és un referent internacional del món de la logística, amb un vessant i una presència internacional molt importants. Aquest 2023, per exemple, ha acollit el Congrés ALACAT, de la Federació d'Associacions Nacionals d'Agents de Càrrega i Operadors Logístics Internacionals d'Amèrica Llatina i el Carib. La nostra vocació és ser l'avantguarda de la presentació de noves tecnologies vinculades a la logística, i impulsar el coneixement del sector: de fet, en aquest darrer SIL el sector va presentar 150 noves propostes a escala mundial.

 

Com serà el SIL del futur?

El SIL del futur reflectirà els avenços de la tecnologia, que ens permet millorar en gran mesura l'eficiència de la logística. L'aplicació del big data, de la intel·ligència artificial i d'altres noves tècniques millorarà la mobilitat i els sistemes de transport, que seran cada vegada més eficients. I en reduir aquesta mobilitat, es reduirà també la contaminació. El SIL de les següents edicions anirà reflectint totes aquestes millores i adequant-se a les noves realitats del sector.

 

Aquest desembre també se celebra el 25è aniversari de Fundació CARES. L'entitat es va presentar públicament en la segona edició del SIL, el 1999. Com es podria aprofitar el vincle entre CARES i el Consorci per potenciar la creació d'ocupacions per a les persones amb discapacitat o en situació d'exclusió social?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que el Consorci ha incorporat de manera molt important en el seu dia a dia, ens parlen d'integració de les persones, treball decent, innovació... Un ODS molt important per a nosaltres és el 17, el d'Aliances per assolir objectius. Hem de crear aliances que ens permetin que el món del treball, que es troba en contínua transformació, sigui més inclusiu.

Les noves tecnologies també ens poden ajudar a fer que les persones amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitats que les persones sense discapacitat: hi ha empreses que estan desenvolupant robots col·laboratius que treballen amb persones amb problemes cognitius, exoesquelets que ajuden les persones amb discapacitats físiques, sistemes de realitat augmentada i realitat virtual que ajuden en temes de formació... A poc a poc caminem cap a un món on les persones puguin tenir, no només una feina digna que els aporti ingressos, sinó també una relació totalment normalitzada amb el conjunt de la societat.

 

CARES va ser l'entitat encarregada del muntatge del Leitat 1, el respirador industrialitzable sorgit de l'aliança entre el Consorci, Leitat, HP i el CatSalut. Com valoren la col·laboració entre les diferents entitats i institucions que va permetre la creació d'aquests respiradors?

Un element molt important quan es va establir aquesta col·laboració va ser, a més de conèixer la tecnologia implicada en el procés, que existia una relació de confiança entre les empreses i institucions que van impulsar la iniciativa del Leitat 1. Establir una relació de confiança va ser fonamental per poder fer el que vam fer en un moment absolutament difícil com va ser la pandèmia, aquesta col·laboració és el que permet que empreses, institucions i, en definitiva, la societat, continuïn avançant.

 

Pere Navarro és el delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona