"La cultura pot canviar a les persones i empoderar-les"

Cristina Sampere és artista, gestora cultural i directora de la Fundació Setba, entitat sense ànim de lucre que treballa per contribuir en la transformació social a través de la cultura de la mà d'artistes professionals.

 

Quina és la intenció de la Fundació?

Des de la Fundació volem apropar l'art i el món cultural, artístic i creatiu als col•lectius amb risc d'exclusió social. Des del 2012 treballo a la fundació, però el fet de ser artista m'ajuda a treballar amb altres artistes professionals, és el meu món, i la idea és incorporar-los a projectes de valor social.

Què s'aconsegueix amb l'art?

A mi l'art i la cultura m'han salvat i em salven i això és extrapolable a la resta de població. La cultura és una arma molt poderosa i la idea és que arribi a tothom, perquè no hi arriba malgrat que es digui que és un dret universal.

I el col•lectiu amb discapacitat és un col•lectiu exclòs d'aquest món?

Absolutament. Exclòs del món de l'art i del món de les galeries. Hi ha molt paternalisme, que és quelcom del que sempre defugim a la fundació. Hi ha persones amb discapacitat que són grans artistes i persones amb discapacitat que no, com passa amb les persones teòricament capacitades, que no tothom és bo.

Des de l'entitat l'objectiu és treballar aquesta creativitat i que es reconegui la capacitat artística?

Sí, però sempre amb el segell de l'excel·lència professional. A vegades sembla que tot val, i per nosaltres no és així. Si exposem un artista amb discapacitat és perquè nosaltres considerem que és un gran artista, al marge de la seva discapacitat. Per això un dels nostres projectes, que es diu Magistrals, és un projecte de formació artística perquè moltes vegades en els tallers de les entitats amb discapacitats qui porta aquests tallers són educadors socials sense formació i això fa que no sàpiguen detectar aquell llenguatge expressiu o personal que fa especial a cada usuari. Volem donar-los eines perquè sàpiguen detectar el talent i que sàpiguen incentivar la seva creació artística.

I això és el que ofereix Magistrals?

Magistrals és una educació en línia i presencial que cada any la imparteix un artista professional diferent. Hem treballat amb diferents disciplines i diferents artistes com el Jaime Súnico, Marta Fàbregas o la Paula Leiva i a l'any hi ha diferents projectes. Treballem amb entitats de col·lectius amb discapacitats.

Si exposem un artista amb discapacitat és perquè el considerem un Gran artista, al marge de la seva discapacitat

També teniu el projecte 'natura escultura', dirigit a persones que conviuen amb trastorns mentals.

Si, i que va començar el 2012 i que cada vegada té més sentit perquè molts estudis indiquen la relació directa del contacte amb la natura i la pràctica d'activitats artístiques amb l'alleujament de les malalties mentals. Per tant, treballem amb persones que ja estan diagnosticades, però també fem projectes amb escoles amb adolescents que és la franja de població on més estan diagnosticant-se malalties mentals, malauradament. Es un projecte 360.

Tenim referents artístics entre persones amb discapacitat?

Jo podria dir-te noms d'artistes que han rebut el reconeixement de Setba. I aquest any, per exemple, hem portat al 'Salón de Arte Moderno' de Madrid l'obra de 10 artistes que van estar exposats a una sala al costat de Picasso i Dalí. Tenim noms propis com Raúl Sánchez, un artista amb un llenguatge molt personal o l'Aina Fuster. Per això també col•laborem amb empreses de venda d'obra perquè els nostres artistes estiguin al mateix nivell que molts altres. La visibilitat és molt important.

Que has après de tots aquests projectes?

He après com n'és d'important la cultura i com pot canviar a les persones i empoderar-les. Només cal venir a la gala dels premis Setba per veure l'empoderament dels artistes quan pugen a l'escenari i són reconeguts per mèrits propis i això et fa veure la cultura com eina empoderadora. Ara ens hem marcat una fita: que un d'aquests artistes sigui l'autor del cartell de la Mercè. Això seria un gran pas cap a la visibilitat.

Quins són els obstacles més alts amb els que us trobeu?

El món de l'art i la societat no té cap problema amb la discapacitat quan es presenta amb l'excel·lència què es mereix, és a dir, cal treballar bé, i trobar una bona emmarcació, un bon suport, una bona il·luminació.

Quins projectes teniu per davant?

Estem intentant obrir camins nous com la col·laboració amb l'institut europeu del disseny de Barcelona.

Aquest any el guanyador del premi Setba podrà fer, amb 10 companys de la seva entitat, un workshop, valorat en 1000 euros, de fotografia digital a l'IED. Un dels problemes, però, encara per resoldre, és trobar la manera de pagar les obres perquè els artistes no perdin les pensions. Cal buscar una solució perquè les persones amb discapacitat puguin cobrar per les seves obres artístiques i sense perdre les pensions. Aquesta és una batalla encara pendent.
 

 Cristina Sampere, directora de la Fundació Setba. Fotografia: ©Marta Fàbregas